Tel Quel
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | francès |
| Data d'inici | 1960 |
| Data de finalització | 1982 |
| Fundador | Philippe Sollers |
| Lloc de publicació | París |
| Estat | França |
| Dades i xifres | |
| Editorial | Éditions du Seuil |
| Identificadors | |
| ISSN | 0040-2419 |
Tel Quel ("Tal qual" en català) va ser una revista literària d'avantguarda fundada a París el 1960 per Philippe Sollers i Jean-Edern Haller. La va publicar l’editorial parisenca Éditions du Seuil. Va deixar de publicar-se el 1982 i va ser continuada sota la forma d'un nou periòdic, titulat L'Infini.
Continguts
[modifica]La revista pretenia donar rellevància a reinterpretacions en clau avantguardista de la història literària clàssica.
Els escrits publicats a Tel Quel estaven generalment influïts per un seguit d'escriptors revolucionaris que tenien en comú la voluntat de criticar dràsticament les condicions de la seva època. Entre aquests pensadors figuren Immanuel Kant, Jean-Jacques Rousseau, G.W.F. Hegel, Karl Marx, Sigmund Freud, Vladímir Lenin, Friedrich Nietzsche, Franz Kafka, Antonin Artaud, el Comte de Lautréamont, Georges Bataille, James Joyce i Jacques Lacan.
Els escriptors que contribuïen a la revista tocaven temes diversos però, com es desprèn del seu títol, la major part d'aquests texts abordaven els seus temes de la manera més directa, posant èmfasi en el llenguatge com a metàfora i la desconstrucció dels sistemes de control social i de masses. Els temes de semiòtica i lingüística van ocupar bona part de les preocupacions dels seus autors, interessats en la mediació del món per part del llenguatge, juntament amb el vessant polític del fet artístic i literari.[1]
Col·laboradors
[modifica]Al seu comitè editorial figuraven Philippe Sollers, Jean-Edern Hallier, Jean-René Hugenin, Jean Ricardou, Jean Thibaudeau, Michel Deguy, Marcelin Pleynet, Denis Roche, Jean-Louis Baudry, Jean-Pierre Faye, Jacqueline Risset, François Wahl i Julia Kristeva.
Entre els seus autors es compten alguns dels pensadors més rellevants del seu moment: Roland Barthes, Maurice Blanchot, Jacques Derrida, Jean Cayrol, Jean-Pierre Faye, Bernard-Henri Lévy, Maurice Roche, Tzvetan Todorov, Francis Ponge, Umberto Eco, Gérard Genette, Pierre Boulez, Pierre Guyotat, Severo Sarduy i Shoshana Felman, a més dels ja anomenats Kristeva, Sollers i Pleynet.
Referències
[modifica]- ↑ «Tel Quel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Patrick ffrench and Roland-François Lack (eds.), The Tel Quel Reader (London, Routledge, 1998)
- Patrick ffrench, The Time of Theory: A History of Tel Quel (1960-1983) (Oxford: Clarendon Press, 1995)
Enllaços externs
[modifica]- Presentació al lloc web de l'editorial Gallimard Arxivat 2008-03-18 a Wayback Machine. (anglès) (francès)
- Informació a Taalfilosofie Arxivat 2008-02-16 a Wayback Machine. (neerlandès)
- Més sobre la revista al web sobre Sollers de Pileface.com Arxivat 2012-07-17 a Wayback Machine. (francès)
- Article en alemany contrastant Tel Quel amb el Grup de Viena, la desconstrucció i el Nou Grup de Viena. Arxivat 2005-05-07 a Wayback Machine. (alemany)
- Tel Quel i el Nouveau Roman, a la revista Sens Public Arxivat 2018-08-27 a Wayback Machine. (francès)